CULPANT, [COLPANT] adj. i s.
Que té culpa, culpable.
"Be de mos mals / enemigua e senyora: Vos sou culpant / sens que no teniu culpa," Torroella, Pere de Cançoner de París f. 144 v
"... a nosaltres se pertany ajudar e salvar al no culpable, mas no s pertany a nosaltres acusar lo culpant." Recull d'eximplis e miracles CCCXXXII
"... la sanch fuig de mi e la natural calor desempara lo meu cor e lo cors, e del que dech esser loada so culpant." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLX
"De vostre guany / me ffeu partissipant dolors y guoigs / de vostra vida tota, de tots los sants / dels merits la gran fflota que son molt mes / que no so yo colpant." Martines, Pero Poesies de Pero Martines 65, VII
| | |